Estiu
24 Juny 2008. Escrit per Diego Lázaro
El dissabte 21 de juny, a la 1:59 hora oficial peninsular, va començar l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació, la més llarga des de fa uns quants segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor arribarà el proper 22 de setembre.
L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l’estiu, es dóna el dia en que el Sol assoleix una altura major sobre l’horitzó. Això correspon al dia de major duració de l’any. Al voltant d’aquesta data es troben el dia en que el Sol surt més d’hora (14 de juny) i aquell en què es pon més tard (27 de juny).
Al llarg de l’estiu hi haurà dos eclipsis, un dels visible des de territori peninsular. Serà un eclipsi parcial de Lluna, la nit del 16 al 17 d’agost. I com cada any, al voltant del 12 d’agost, podrem observar la pluja de les Persèides, la més famosa d’aquesta estació.
A nivell meteorològic, l’estiu comença després d’una primavera molt plujosa i amb unes temperatures no gaire elevades. Catalunya estava vivint una de les sequeres més greus de les darreres dècades, però les pluges caigudes al llarg dels últims dos mesos han omplert els embassaments, han acumulat encara més neu als cims del Pirineu i tot el país està ben verd, amb una vegetació exuberant i amb els rius ben cabalosos. Aquesta persistència en les precipitacions ha mantingut les temperatures en valors més frescos del que és habitual. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els valors de les temperatures dels 15 primers dies de juny han estat els més freds des del 1996, trencant així la tendència dels últims 13 anys de començar el juny amb temperatures per sobre de la mitjana. Enguany, arribem a l’estiu amb bones condicions, amb reserves d’aigua, amb el país ben remullat i amb baix risc d’incendis. A partir d’ara caldrà veure com seran aquests propers tres mesos: si dominaran els anticiclons o les depressions, si tindrem moltes tempestes de mitja tarda o si ens afectaran moltes onades d’aire càlid procedent del continent africà.
Fonts: Observatorio Astronómico Nacional i elaboració pròpia.
Avui dijous, a les 6:48 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. Una setmana abans, el 23 de març, es produirà el Diumenge de Pàsqua més avançat del segle XXI. L’estiu s’iniciarà el 21 de juny de 2008. L’inici de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci.
Hoy sábado, a las 6:03 hora oficial peninsular, ha empezado el otoño astronómico en el hemisferio norte. Esta nueva estación durará 89 días, 20 horas y 10 minutos. El inicio de las estaciones viene dado, por convenio, por aquellos instantes en que la Tierra se encuentra en unas determinadas posiciones en su órbita alrededor del Sol. En el caso del otoño, se da el día en que la duración del día y la noche prácticamente coinciden. Tiene lugar el llamado equinoccio.
El Mediterráneo avisaba semanas atrás de su poder. Sólo había dos patrones, o seguir con la sequía a pesar de encontrarnos en plena época de lluvias en el Mediterráneo, cosa que no seria tan normal, o acabar de golpe con un episodio severo, clásico patrón Mediterráneo. Suele ser habitual que después de sequías prolongadas acabe lloviendo con fuerza; pasó en 1983, 1994, 2000 y 2005, con lluvias abundantes y generales, provocando innumerables problemas, con más de 1.500 salidas de los bomberos debido a fuertes inundaciones. En otro momento analizaremos detalles del por qué de este episodio. De momento pondremos las cantidades recogidas de 194 estaciones.
Cuando el calor aprieta, mucha gente se desplaza hacia zonas pirenaicas huyendo del calor, pero en los valles pirenaicos, muy continentalizados en el centro del día, encontramos aún valores altos, unos valores que caen en picado en cuanto el sol desaparece. Es entonces cuando el fresco pirenaico se deja notar con más contundencia, pero ¿es necesario desplazarse al Pirineo para encontrar veranos realmente frescos?
L’estiu avança i acabem de deixar enrera el mes de juliol. Sens dubte, una de les frases més escoltades al llarg de les últimes setmanes ha estat: “Quina calor que fa!!!”. I en efecte, aquest mes de juliol ha estat calorós, tal com ens indiquen els registres de molts observatoris meteorològics repartits per tota la geografia catalana.