24 Juny 2008. Escrit per Diego Lázaro
El dissabte 21 de juny, a la 1:59 hora oficial peninsular, va començar l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació, la més llarga des de fa uns quants segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor arribarà el proper 22 de setembre.
L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l’estiu, es dóna el dia en que el Sol assoleix una altura major sobre l’horitzó. Això correspon al dia de major duració de l’any. Al voltant d’aquesta data es troben el dia en que el Sol surt més d’hora (14 de juny) i aquell en què es pon més tard (27 de juny).
Al llarg de l’estiu hi haurà dos eclipsis, un dels visible des de territori peninsular. Serà un eclipsi parcial de Lluna, la nit del 16 al 17 d’agost. I com cada any, al voltant del 12 d’agost, podrem observar la pluja de les Persèides, la més famosa d’aquesta estació.
A nivell meteorològic, l’estiu comença després d’una primavera molt plujosa i amb unes temperatures no gaire elevades. Catalunya estava vivint una de les sequeres més greus de les darreres dècades, però les pluges caigudes al llarg dels últims dos mesos han omplert els embassaments, han acumulat encara més neu als cims del Pirineu i tot el país està ben verd, amb una vegetació exuberant i amb els rius ben cabalosos. Aquesta persistència en les precipitacions ha mantingut les temperatures en valors més frescos del que és habitual. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els valors de les temperatures dels 15 primers dies de juny han estat els més freds des del 1996, trencant així la tendència dels últims 13 anys de començar el juny amb temperatures per sobre de la mitjana. Enguany, arribem a l’estiu amb bones condicions, amb reserves d’aigua, amb el país ben remullat i amb baix risc d’incendis. A partir d’ara caldrà veure com seran aquests propers tres mesos: si dominaran els anticiclons o les depressions, si tindrem moltes tempestes de mitja tarda o si ens afectaran moltes onades d’aire càlid procedent del continent africà.
Fonts: Observatorio Astronómico Nacional i elaboració pròpia.
Classificat a Climatologia |
21 Març 2008. Escrit per Diego Lázaro
Avui dijous, a les 6:48 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. Una setmana abans, el 23 de març, es produirà el Diumenge de Pàsqua més avançat del segle XXI. L’estiu s’iniciarà el 21 de juny de 2008. L’inici de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci.
Llegir la resta de l’article
Classificat a Climatologia |
5 Novembre 2007. Escrit per Diego Lázaro
Uno de los estrenos cinematográficos de esta semana ha sido An incovenient truth (Una verdad incómoda). Se trata de una película documental de 90 minutos, dirigida por Davis Guggenheim acerca del calentamiento global y de sus trágicas consecuencias. No obstante, la película cuenta con un mensaje de mínima esperanza, el de que aún no es demasiado tarde.
Llegir la resta de l’article
Classificat a Climatologia |
23 Setembre 2006. Escrit per Diego Lázaro
Hoy sábado, a las 6:03 hora oficial peninsular, ha empezado el otoño astronómico en el hemisferio norte. Esta nueva estación durará 89 días, 20 horas y 10 minutos. El inicio de las estaciones viene dado, por convenio, por aquellos instantes en que la Tierra se encuentra en unas determinadas posiciones en su órbita alrededor del Sol. En el caso del otoño, se da el día en que la duración del día y la noche prácticamente coinciden. Tiene lugar el llamado equinoccio.
Llegir la resta de l’article
Classificat a Climatologia |
2 Setembre 2006. Escrit per Crispín Parra
Cuando el calor aprieta, mucha gente se desplaza hacia zonas pirenaicas huyendo del calor, pero en los valles pirenaicos, muy continentalizados en el centro del día, encontramos aún valores altos, unos valores que caen en picado en cuanto el sol desaparece. Es entonces cuando el fresco pirenaico se deja notar con más contundencia, pero ¿es necesario desplazarse al Pirineo para encontrar veranos realmente frescos?
Llegir la resta de l’article
Classificat a Climatologia |
3 Agost 2006. Escrit per Diego Lázaro
L’estiu avança i acabem de deixar enrera el mes de juliol. Sens dubte, una de les frases més escoltades al llarg de les últimes setmanes ha estat: “Quina calor que fa!!!”. I en efecte, aquest mes de juliol ha estat calorós, tal com ens indiquen els registres de molts observatoris meteorològics repartits per tota la geografia catalana.
La intensa calor ha estat notícia en molts mitjans de comunicació, i inclús, portada de molts diaris de la premsa escrita. A moltes persones els ha vingut el record d’aquell tòrrid i asfixiant estiu del 2003. En aquella ocasió, bona part del centre i sud del continent europeu va viure, al llarg de gairebé dos mesos i mig, un seguit d’onades de calor mai vistes durant les darreres dècades.
Llegir la resta de l’article
Classificat a Climatologia |