<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<!-- generator="wordpress/2.0.3" -->
<rss version="2.0" 
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>CatMeteo</title>
	<link>http://catmeteo.com</link>
	<description></description>
	<pubDate>Tue, 24 Jun 2008 08:17:49 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.0.3</generator>
	<language>en</language>
			<item>
		<title>Estiu</title>
		<link>http://catmeteo.com/2008/06/24/estiu/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2008/06/24/estiu/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 24 Jun 2008 08:17:49 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Diego Lázaro</dc:creator>
		
	<category>Climatologia</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2008/06/24/estiu/</guid>
		<description><![CDATA[El dissabte 21 de juny, a la 1:59 hora oficial peninsular, va començar l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació, la més llarga des de fa uns quants segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor arribarà el proper 22 de setembre.
L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img align="left" alt="estiu.jpg" id="image68" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2008/06/estiu.jpg" />El dissabte 21 de juny, a la 1:59 hora oficial peninsular, va començar l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació, la més llarga des de fa uns quants segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor arribarà el proper 22 de setembre.</p>
<p>L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l’estiu, es dóna el dia en que el Sol assoleix una altura major sobre l’horitzó. Això correspon al dia de major duració de l’any. Al voltant d’aquesta data es troben el dia en que el Sol surt més d’hora (14 de juny) i aquell en què es pon més tard (27 de juny).</p>
<p>Al llarg de l’estiu hi haurà dos eclipsis, un dels visible des de territori peninsular. Serà un eclipsi parcial de Lluna, la nit del 16 al 17 d&#8217;agost. I com cada any, al voltant del 12 d’agost, podrem observar la pluja de les Persèides, la més famosa d’aquesta estació.</p>
<p>A nivell meteorològic, l&#8217;estiu comença després d&#8217;una primavera molt plujosa i amb unes temperatures no gaire elevades. Catalunya estava vivint una de les sequeres més greus de les darreres dècades, però les pluges caigudes al llarg dels últims dos mesos han omplert els embassaments, han acumulat encara més neu als cims del Pirineu i tot el país està ben verd, amb una vegetació exuberant i amb els rius ben cabalosos. Aquesta persistència en les precipitacions ha mantingut les temperatures en valors més frescos del que és habitual. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els valors de les temperatures dels 15 primers dies de juny han estat els més freds des del 1996, trencant així la tendència dels últims 13 anys de començar el juny amb temperatures per sobre de la mitjana. Enguany, arribem a l&#8217;estiu amb bones condicions, amb reserves d&#8217;aigua, amb el país ben remullat i amb baix risc d&#8217;incendis. A partir d&#8217;ara caldrà veure com seran aquests propers tres mesos: si dominaran els anticiclons o les depressions, si tindrem moltes tempestes de mitja tarda o si ens afectaran moltes onades d&#8217;aire càlid procedent del continent africà.</p>
<p><span style="font-style: italic">Fonts: Observatorio Astronómico Nacional i elaboració pròpia.</span>
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2008/06/24/estiu/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>&#8220;La nostra méteo&#8221;, revista digital de meteorologia</title>
		<link>http://catmeteo.com/2008/05/17/la-nostra-meteo-revista-digital-de-meteorologia/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2008/05/17/la-nostra-meteo-revista-digital-de-meteorologia/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 17 May 2008 10:23:29 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Administrador</dc:creator>
		
	<category>Miscel·lània</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2008/05/17/la-nostra-meteo-revista-digital-de-meteorologia/</guid>
		<description><![CDATA[La revista digital &#8220;La nostra méteo&#8221; ha arribat al seu quart número. En aquesta revista podem trobar entrevistes, reportatges, dades meteorològiques, fotografies i fins i tot bricolatge aplicat a la meteorologia.
Aquesta revista és una iniciativa duta a terme per joves afeccionats i totalment gratuïta. Us podeu subscriure per rebre-la a la vostra adreça de correu [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>La revista digital &#8220;La nostra méteo&#8221; ha arribat al seu quart número. En aquesta revista podem trobar entrevistes, reportatges, dades meteorològiques, fotografies i fins i tot bricolatge aplicat a la meteorologia.</p>
<p>Aquesta revista és una iniciativa duta a terme per joves afeccionats i totalment gratuïta. Us podeu subscriure per rebre-la a la vostra adreça de correu o bé descarregar-vos-la des de la seva web: <a href="http://www.lanostrameteo.com">http://www.lanostrameteo.com</a>
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2008/05/17/la-nostra-meteo-revista-digital-de-meteorologia/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>PRIMAVERA 2008</title>
		<link>http://catmeteo.com/2008/03/21/primavera-2008/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2008/03/21/primavera-2008/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 21 Mar 2008 10:13:37 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Diego Lázaro</dc:creator>
		
	<category>Climatologia</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2008/03/21/primavera-2008/</guid>
		<description><![CDATA[Avui dijous, a les 6:48 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. Una setmana abans, el 23 de març, es produirà el Diumenge de Pàsqua més avançat del segle [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img align="left" id="image65" alt="primavera.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2008/05/primavera.miniatura.jpg" />Avui dijous, a les 6:48 hora oficial peninsular, ha començat la primavera astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’estiu. Una setmana abans, el 23 de març, es produirà el Diumenge de Pàsqua més avançat del segle XXI. L’estiu s’iniciarà el 21 de juny de 2008. L’inici de les estacions bé donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, es dóna el dia en que la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. Té lloc l’anomenat equinocci.<br />
<a id="more-66"></a><br />
Aquesta és l’època de l’any en que la longitud del dia s’allarga més ràpidament. A les nostres latituds, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i per la tarda, es pon un minut més tard. En definitiva, en aquests dies, el temps en que el Sol està per damunt de l’horitzó augmenta qüasi tres minuts cada dia.</p>
<p>Al llarg de la primavera no es produirà cap eclipsi. Al voltant del dia 5 de maig tindrà lloc el màxim de la pluja de meteors de les Eta Aquàrides, la més significativa d’aquesta època de l’any.</p>
<p>A nivell meteorològic, encetem la primavera immersos en una greu sequera. El nivell dels pantans és mínim, i les restriccions d’aigua començaran aviat a ser una realitat. Tot i les mesures d’estalvi aplicades i les actuacions previstes per a fer arribar aigua des d’altres zones properes, les pluges segueixen sense arribar. I la neu caiguda a la serralada pirinenca no farà augmentar gaire les reserves dels pantans catalans, especialment els de les conques internes. Caldrà confiar en els mesos d’abril i maig, per haviam si plou amb una mica de ganes i es pot encarar l’estiu amb certes garanties, a l’espera de les pluges de tardor, sovint abundants a la mediterrània occidental. La primavera d’enguany ha arribat coincidint amb un transitori retorn de l’hivern. No obstant, amb el pas dels dies i setmanes, l’augment de les hores de Sol i l’arribada de masses d’aire més temperades faran que les temperatures tendeixin progressivament a l’alça.</p>
<p>Dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento)
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2008/03/21/primavera-2008/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>Calentamiento Global</title>
		<link>http://catmeteo.com/2007/11/05/calentamiento-global/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2007/11/05/calentamiento-global/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 05 Nov 2007 09:58:49 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Diego Lázaro</dc:creator>
		
	<category>Climatologia</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2007/11/05/calentamiento-global/</guid>
		<description><![CDATA[Uno de los estrenos cinematográficos de esta semana ha sido An incovenient truth (Una verdad incómoda). Se trata de una película documental de 90 minutos, dirigida por Davis Guggenheim acerca del calentamiento global y de sus trágicas consecuencias. No obstante, la película cuenta con un mensaje de mínima esperanza, el de que aún no es [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Uno de los estrenos cinematográficos de esta semana ha sido An incovenient truth (Una verdad incómoda). Se trata de una película documental de 90 minutos, dirigida por Davis Guggenheim acerca del calentamiento global y de sus trágicas consecuencias. No obstante, la película cuenta con un mensaje de mínima esperanza, el de que aún no es demasiado tarde.</p>
<p><a id="more-64"></a></p>
<p>La cara más visible y conocida de este documental es Al Gore, que el año 2.000 estuvo a punto de ser presidente de los Estados Unidos de América. Actualmente retirado de la política, Al Gore lleva desde el año 1.989 divulgando su mensaje medioambiental por todo el mundo, para que los gobiernos se impliquen de una forma real y activa ante este gravísimo problema. El ex vicepresidente afirma que “el calentamiento global no es un problema político, es el mayor reto al que se enfrenta nuestra civilización”.<br />
An inconvenient truth alerta sobre una amenaza más que real. Algunas de las informaciones que se ofrecen en la película se refieren a los últimos años. Se explica que el 2.005 fue el año más caluroso desde que se mide la temperatura atmosférica; que en el 2.003, una oleada de calor mató a más de 30.000 personas en Europa y a 1.500 en India; o que si las nieves del Kilimanjaro siguen derritiéndose a este ritmo, podrían desaparecer en el 2.020. Lo más escalofriante del documental llega con las previsiones a corto plazo: sequías, olas de calor, inundaciones, tornados, …<br />
Una película para concienciarnos de que así no vamos bien. Todo el mundo debería verla y actuar en (ecológica) consecuencia.<br />
Algunas evidencias, científicamente contrastadas:<br />
El número de huracanes de fuerzas 4 y 5 casi se ha duplicado en los últimos 30 años.<br />
La malaria se ha extendido a altitudes más elevadas. A lugares como los Andes colombianos, a 2.100 metros sobre el nivel del mar.<br />
El volumen de agua procedente del hielo derretido en los glaciares de Groenlandia es más del doble que hace diez años.<br />
Al menos 279 especies de plantas y animales se están desplazando hacia los polos como respuesta al calentamiento global.<br />
Si el calentamiento continúa, es de esperar que tanga consecuencias catastróficas:<br />
Las muertes causadas por el calentamiento global se doblarán en sólo 25 años, hasta alcanzar las 300.000 personas al año.<br />
El nivel del mar en todo el mundo podría elevarse en más de seis metros por el derretimiento de hielo en Groenlandia y la Antártica, lo que provocaría la destrucción de zonas costeras de todo el mundo.<br />
Las olas de calor serán más frecuentes e intensas.<br />
Las sequías y los incendios incontrolados sucederán más a menudo.<br />
El océano Ártico podría sufrir un deshielo completo en el verano del 2050.<br />
Más de un millón de especies en todo el mundo podrían estar condenadas a la extinción en el 2050.<br />
Fuentes de información:<br />
http://www.climatecrisis.net<br />
http://www.lavanguardia.es
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2007/11/05/calentamiento-global/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>Inicio del otoño astronómico</title>
		<link>http://catmeteo.com/2006/09/23/inicio-del-otono-astronomico/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2006/09/23/inicio-del-otono-astronomico/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 23 Sep 2006 16:37:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Diego Lázaro</dc:creator>
		
	<category>Climatologia</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2006/09/23/inicio-del-otono-astronomico/</guid>
		<description><![CDATA[Hoy sábado, a las 6:03 hora oficial peninsular, ha empezado el otoño astronómico en el hemisferio norte. Esta nueva estación durará 89 días, 20 horas y 10 minutos. El inicio de las estaciones viene dado, por convenio, por aquellos instantes en que la Tierra se encuentra en unas determinadas posiciones en su órbita alrededor del [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img align="left" alt="tardor.JPG" id="image62" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/tardor.miniatura.JPG" />Hoy sábado, a las 6:03 hora oficial peninsular, ha empezado el otoño astronómico en el hemisferio norte. Esta nueva estación durará 89 días, 20 horas y 10 minutos. El inicio de las estaciones viene dado, por convenio, por aquellos instantes en que la Tierra se encuentra en unas determinadas posiciones en su órbita alrededor del Sol. En el caso del otoño, se da el día en que la duración del día y la noche prácticamente coinciden. Tiene lugar el llamado equinoccio.<br />
<a id="more-63"></a><br />
Esta es la época del año en que la longitud del día se acorta más rápidamente. En nuestras latitudes, el Sol sale por las mañanas más de un minuto más tarde que el día anterior y por la tarde se pone casi dos minutos antes, por lo que el acortamiento del día se hace especialmente apreciable por las tardes. En definitiva, en estos días el tiempo en que el sol está por encima del horizonte se reduce en casi tres minutos cada día.</p>
<p>A lo largo del otoño no se producirá ningún eclipse. El día 8 de noviembre se producirá un tránsito de Mercurio por delante de la superficie del Sol, que no será visible desde Europa.</p>
<p>El cambio de hora tendrá lugar, como es habitual, al iniciarse el último domingo de octubre. A las 3 de la madrugada del domingo 29 de octubre habrá que retrasar el reloj hasta las 2, y por lo tanto, este día tendrá, oficialmente, una hora más.</p>
<p>A nivel meteorológico, esperamos que este otoño transcurra con normalidad. Los próximos meses son de los más lluviosos del año en buena parte del litoral y pre-litoral catalán. Conviene que llueva, pero no sólo en estas zonas, sino también en el resto del territorio, para poder aumentar las reservas de agua de los embalses y afrontar la próxima primavera con ciertas garantías. Poco a poco, las temperaturas iniciarán un progresivo descenso, a medida que los días se acorten y nos empiecen a visitar masas de aire más frías. La temperatura del agua del mar también disminuirá, pero más lentamente, ya que presenta una mayor inercia térmica. Este factor podrá jugar un papel importante de cara a los posibles aguaceros, que tradicionalmente acostumbran a afectar al mediterráneo occidental en esta época del año.</p>
<p><em>______</em></p>
<p><em>Datos astronómicos proporcionados por el Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).</em></p>
<p><em>Imagen procedente de <a href="http://www.webshots.com/">Webshots</a></em>
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2006/09/23/inicio-del-otono-astronomico/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>Aiguats a Catalunya (12-15 de setembre de 2006)</title>
		<link>http://catmeteo.com/2006/09/17/aiguats-a-catalunya-12-15-de-setembre-de-2006/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2006/09/17/aiguats-a-catalunya-12-15-de-setembre-de-2006/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 17 Sep 2006 15:51:38 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Diego Lázaro</dc:creator>
		
	<category>Temps sever</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2006/09/17/aiguats-a-catalunya-12-15-de-setembre-de-2006/</guid>
		<description><![CDATA[Després de molts i molts mesos de sequera, les pluges han arribat a gran part de Catalunya. Tal i com acostuma a succeïr habitualment en aquesta época de l&#8217;any, l&#8217;arribada d&#8217;una mica d&#8217;aire fred en alçada ha servit per despertar el nostre mar mediterrani, que quan vol mostra la seva fúria i energia, acumulada especialment [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a class="imagelink" title="arcus.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/arcus.jpg"><img align="left" id="image60" alt="arcus.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/arcus.miniatura.jpg" /></a>Després de molts i molts mesos de sequera, les pluges han arribat a gran part de Catalunya. Tal i com acostuma a succeïr habitualment en aquesta época de l&#8217;any, l&#8217;arribada d&#8217;una mica d&#8217;aire fred en alçada ha servit per despertar el nostre mar mediterrani, que quan vol mostra la seva fúria i energia, acumulada especialment durant els mesos d&#8217;estiu. Han caigut veritables aiguats, afectant sobretot a les comarques del litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona. Moltes hores de ploure sense parar, amb llamps i trons, un darrera l&#8217;altre.</p>
<p><a id="more-61"></a> Dimarts al matí vam tenir l&#8217;aperitiu, amb les primeres tempestes que van afectar a punts del litoral, impulsades pel vent de llevant en superfície. El plat fort va començar cap al vespre. Les tempestes es van generalitzar, i amb unes intensitats de precipitació molt elevades, van anar deixant aigua i més aigua. Dimecres, a partir de quarts de set del matí, va deixar de ploure al litoral central, desplaçant-se les pluges cap a les comarques del nordest. Al llarg del mati es van començar a avaluar els primers danys provocats pels aiguats: baixos i garatges inundats, problemes de trànsit, retards a molts mitjans de transport, zones completament anegades, cursos fluvials sortits de mare, &#8230; . Ja ho diuen, que &#8220;al nostre país no sap ploure&#8221;. Malahuradament, una persona ha perdut la vida a l&#8217;Hospitalet del Llobregat durant la matinada de dimecres, quan una forta corrent d&#8217;aigua va arrossegar-la.</p>
<p>Cap al migdia, nova tongada de tempestes. Diversos nuclis convectius, uns procedents de l&#8217;est i d&#8217;altres del sudoest, van convergir prop de la comarca del Baix Llobregat, generant una línia de convergència que posteriorment es va moure cap al nord del país, causant greus problemes a les comarques gironines. Va ser en aquest moment quan van tornar a surgir, com ara fa un any, fenòmens de temps sever. Una vegada més, a la comarca del Baix Llobregat, van aparèixer diverses mànegues, una de les quals va tocar terra i es va convertir en tornado. Les poblacions de Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat van ser les més afectades, amb teulades arrencades, arbres tombats i amb alguns vehicles que van volar pels aires. Aquesta comarca s&#8217;està convertint en un veritable &#8220;corredor de tornados&#8221;.</p>
<p>Dimecres a la tarda va haver-hi una pausa, a l&#8217;espera de que dijous arribés la segona part d&#8217;aquest episodi de pluges intenses. Des de l&#8217;oest de la península va avançar un profund solc atlàntic, acompanyat d’una massa d&#8217;aire més freda i més seca. Les precipitacions es van extendre de sudoest a nordest, i en molts punts la situació es va agreujar força, ja que plovia sobre mullat i encara persistien els problemes provocats per l’aiguat de la matinada de dimecres. Les Terres de l’Ebre, i el Camp de Tarragona van ser de les zones més afectades, però la pluja també va caure de nou a la resta de comarques del litoral i prelitoral.</p>
<p>Finalizat l’episodi, és moment de fer balanç. A diversos observatoris s’han acumulat, entre els dies 12 i 15 de setembre, més de 200 mm, i inclús, en alguns punts del litoral i prelitoral, han superat el llindar dels 250 mm. A continuació apareixen les 10 poblacions que més pluja han recollit. Aquest petit llistat forma part d’un altre més extens que ha estat confeccionat amb les dades procedents dels observatoris del <a href="http://www.meteo.cat">SMC</a>, <a href="http://www.inm.es">INM</a>, <a href="http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp">ACA</a>, <a href="http://meteoclimatic.com">METEOCLIMATIC</a> i <a href="http://forum.catmeteo.com">CATMETEO</a> (1).</p>
<p>Constantí: 267.3 mm<br />
Castelló d’Ampuries: 256.1 mm<br />
Garrigàs-Fluvià: 248.9 mm<br />
Cambrils-Regueral : 245.6 mm<br />
Reus: 232.7 mm<br />
Vinyols i els Arcs: 231 mm<br />
Fontmartina : 229 mm<br />
Perelada : 229 mm<br />
Aldover: 223 mm<br />
Tarragona: 222 mm<br />
Portbou: 221.8 mm</p>
<p>Segons el <a href="http://www.meteo.cat">Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat)</a>, a la vall de l’Ebre, depressió central i camp de Tarragona ha plogut, aproximadament, el mateix que havia plogut durant els 8 primers mesos de l’any. Al litoral central i nord, ha plogut entre un 30 i un 40% del total acumulat fins al 12 de setembre, mentre que a l’àrea del Pirineu i prepirineu aquest percentatge ha estat inferior, al voltant del 20%.</p>
<p>Tot i que les pluges han estat abundants, pràcticament totes les comarques catalanes es troben actualment per sota de la mitjana climàtica anual. No obstant, la situació ha millorat respecte a la manca de precipitacions, generals i abundants, que estàvem patint fins el passat dimarts. Les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes del país estan al 61,75% de la seva capacitat. La situació és ben diferent als embassaments que pertanyen a la <a href="http://www.chebro.es/">Confederació Hidrogràfica de l’Ebre</a>, ja que ara mateix es troben només al 36,79% de la seva capacitat.</p>
<p>Aquest episodi, tot i els problemes, alguns d’ells greus, que ha provocat, ha representat un punt i a part a la tendència a nivell pluviomètric iniciada el passat mes de febrer. Encara manca molta aigua per omplir tots els embassaments i regar tot el territori, per després poder disposar de l’aigua necessària, tant per al paisatge i el subsòl com per als diferents usos que fan els diversos sectors de la societat. I sempre, sense oblidar que cal estalviar aigua durant tot l’any, independentment de que hi hagin episodis de  precipitacions d’aquesta magnitud.</p>
<p>________</p>
<p>(1) Informació recopilada  per <a href="http://catmeteo.com/2006/09/17/tabla-de-precipitacion-episodio-del-12-09-2006-al-15-09-2006-en-catalunya/">Crispín Parra i Sergi Corral</a> per a Catmeteo.
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2006/09/17/aiguats-a-catalunya-12-15-de-setembre-de-2006/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>Tabla de precipitación episodio del 12-09-2006 al 15-09-2006 en Catalunya</title>
		<link>http://catmeteo.com/2006/09/17/tabla-de-precipitacion-episodio-del-12-09-2006-al-15-09-2006-en-catalunya/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2006/09/17/tabla-de-precipitacion-episodio-del-12-09-2006-al-15-09-2006-en-catalunya/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 17 Sep 2006 05:57:26 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Crispín Parra</dc:creator>
		
	<category>Temps sever</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2006/09/17/tabla-de-precipitacion-episodio-del-12-09-2006-al-15-09-2006-en-catalunya/</guid>
		<description><![CDATA[El Mediterráneo avisaba semanas atrás de su poder. Sólo había dos patrones, o seguir con la sequía a pesar de encontrarnos en plena época de lluvias en el Mediterráneo, cosa que no seria tan normal, o acabar de golpe con un episodio severo, clásico patrón Mediterráneo. Suele ser habitual  que después de sequías prolongadas [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img align="left" alt="talveg.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/talveg.jpg" />El Mediterráneo avisaba semanas atrás de su poder. Sólo había dos patrones, o seguir con la sequía a pesar de encontrarnos en plena época de lluvias en el Mediterráneo, cosa que no seria tan normal, o acabar de golpe con un episodio severo, clásico patrón Mediterráneo. Suele ser habitual  que después de sequías prolongadas acabe lloviendo con fuerza; pasó en 1983, 1994, 2000 y 2005, con lluvias abundantes y generales, provocando innumerables problemas, con más de 1.500 salidas de los bomberos debido a fuertes inundaciones. En otro momento analizaremos detalles del por qué  de este episodio. De momento pondremos las cantidades recogidas de 194 estaciones.</p>
<p>En el Mediterráneo no sabe llover: o seca las fuentes, o se lleva los puentes.</p>
<p><a id="more-57"></a></p>
<p>Lista confeccionada por Sergi Corral y Crispín Parra, con los datos de las estaciones del SMC-INM-METEOCLIMATIC-ACA y CATMETEO.</p>
<p>Constantí: 267.3 mm<br />
Castelló d’Ampuries: 256.1 mm<br />
Garrigàs-Fluvià: 248.9 mm<br />
Cambrils-Regueral : 245.6 mm<br />
Reus: 232.7 mm<br />
Vinyols i els Arcs: 231 mm<br />
Fontmartina : 229 mm<br />
Perelada : 229 mm<br />
Aldover: 223 mm<br />
Tarragona: 222 mm<br />
Portbou: 221.8 mm<br />
Sant Miquel de Fluvià : 220.8 mm<br />
Caldes de Montbuí: 218 mm<br />
Almoster : 213 mm<br />
Palau de Plegamans: 211 mm<br />
Cerdanyola del Vallés 201.2 mm<br />
Sabadell: 200.2 mm<br />
Sabadell-Aeroport : 198.1 mm<br />
Barberá del Vallés 196 mm<br />
Figueres: 192 mm<br />
Tarragona-Serrallo: 191.2 mm<br />
Reus-Dr.Vilaseca: 189.2 mm<br />
Vilaseca: 188.2 mm<br />
Roquetes: 185.4 mm<br />
Bot: 182 mm<br />
Badia del Vallés: 179.3 mm<br />
Tortosa: 176 mm<br />
Vallirana: 175.3 mm<br />
Viladrau: 175 mm<br />
Sta Coloma de Cervelló: 172.5 mm<br />
Barcelona-Sants: 171.4 mm<br />
Cornellà -Gavarra 167.5 mm<br />
Barcelona-Badal: 164.4 mm<br />
Barcelona-Obs.Fabra: 164 mm<br />
Sant Quirzedel Vallés : 162 mm<br />
Badalona Llefiá: 160 mm<br />
Sant Feliu de Llobregat: 160 mm<br />
Sant Joan Despí: 156.2 mm<br />
Riudoms: 156 mm<br />
Perafort: 155.8 mm<br />
Dosrius: 155.2 mm<br />
Vacarisses: 154 mm<br />
El Perelló: 153.6 mm<br />
Castellbisbal: 149.3 mm<br />
L’espluga de Francolí: 148.4 mm<br />
Mollet del Vallés: 147.8 mm<br />
Barcelona-Vallcarca: 147 mm<br />
L’Aldea: 144 mm<br />
La Senia : 143 mm<br />
Tagamanent: 143 mm<br />
Terrassa: 142.4 mm<br />
Sant Llorenç Savall: 140.4 mm<br />
Batea: 140 mm<br />
Sant Celoni: 139.8 mm<br />
Granollers : 139 mm<br />
Matadepera: 139 mm<br />
Hostalets de Pierola: 136.4 mm<br />
Gavà: 135.9 mm<br />
La Tallada d’Empordà: 135 mm<br />
Santa Maraia de Palautordera: 134.4 mm<br />
Corbera: 134 mm<br />
L’Ametlla del Vallés: 131.6 mm<br />
Cabanes: 130 mm<br />
Barcelona-Verdum: 130 mm<br />
Hospitalet de Llobregat-Sta Eulalia:129 mm<br />
Mas de Barberans 128 mm<br />
Badalona-Montigalà: 127 mm<br />
Falset: 126 mm<br />
Vandellós: 126 mm<br />
Barcelona-Sant Andreu: 125 mm<br />
Botarell:124.8 mm<br />
Piera: 124 mm<br />
Nulles: 123 mm<br />
Verges: 121.4 mm<br />
Castelldefels: 120 mm<br />
Mas Nou de Jafré (Garraf): 119.6 mm<br />
Collbató: 119 mm<br />
Vilassar de Mar: 117.5 mm<br />
Barcelona lesseps 117.2 mm<br />
Roda de Barà: 117 mm<br />
Espolla: 115 mm<br />
Mataró-Vista Alegre: 113.6 mm<br />
Valls: 112.5 mm<br />
Torroja del Priorat: 112mm<br />
Calonge : 110.2 mm<br />
Riells del Fai: 108 mm<br />
Sant Sadurní d’Anoia: 107 mm<br />
Sant Martí de Riucorb : 106.1 mm<br />
Olot: 104.2 mm<br />
Coma-Ruga: 104 mm<br />
Bráfim: 104 mm<br />
Begur: 104 mm<br />
Llanars : 102.8 mm<br />
Roda de Ter: 102.3 mm<br />
Esparraguera: 102 mm<br />
Sta Eulàlia de Riuprimer : 101.8 mm<br />
Badalona-Bufalà: 101.5 mm<br />
El Vendrell: 101 mm<br />
Blancafort : 101 mm<br />
El Masroig : 101 mm<br />
Benissanet: 100.2 mm<br />
Barcelona-Sant Martí: 99.2 mm<br />
Sobrestany: 98.7 mm<br />
Prades: 98 mm<br />
Premia de Mar : 98 mm<br />
Sant Pere Pescador : 98 mm<br />
Ulldecona: 97 mm<br />
Barcelona-Nou Barris: 97 mm<br />
L’Ametlla de Mar: 96.3 mm<br />
La Gleva: 96 mm<br />
Vic: 96 mm<br />
Castell d’Aro : 95.4 mm<br />
La Bisbal d’Empordà: 95.2 mm<br />
Gandesa : 95 mm<br />
Montserrat-Sant Dimes: 95 mm<br />
Torredembarra: 93 mm<br />
Cassà de la Selva: 91.8 mm<br />
Espot-2500 : 91.5 mm<br />
Muntanyola: 90.6 mm<br />
Horta de Sant Joan : 90.4 mm<br />
Vilanova de Segria: 88.3 mm<br />
Os de Balaguer: 86.6 mm<br />
Hospitalet de l’Infant: 86.2 mm<br />
Sant Gregori: 86 mm<br />
Cabrera de Mar: 85.8 mm<br />
Sant Andreu de Llavaneres : 85.4 mm<br />
Cabrils: 85.3 mm<br />
Berga: 85.1 mm<br />
Miami Platja : 85 mm<br />
El Pont de Vilomara: 84.6 mm<br />
El Plà de Santa Maria: 84.1 mm<br />
L’Arboç : 83 mm<br />
Molló: 83 mm<br />
Salitja-Mas Bes: 82.8 mm<br />
Margalef: 82.4 mm<br />
Sallent: 81.7 mm<br />
Castelldans : 81.7 mm<br />
Anglés: 80.8 mm<br />
Sant Joan de Vilatorrada: 80.7 mm<br />
Fals: 80.3 mm<br />
Lleida: 79.4 mm<br />
Sant Carles de la Rápita: 78.7 mm<br />
Odena: 76.6 mm<br />
Sant Martí Sarroca : 75.5 mm<br />
Agullana: 74.2 mm<br />
Ulldemolins: 74 mm<br />
Moià: 73 mm<br />
Mata: 72.6 mm<br />
Salt:72,5mm<br />
Manresa: 71.8 mm<br />
Roses: 71.4 mm<br />
Orís: 70.8 mm<br />
Vilanova i la Geltrú: 70 mm<br />
La Seu d’Urgell: 69.8 mm<br />
Coll de Nargó: 69.8 mm<br />
Font-Rubi : 69.4 mm<br />
Girona–Barri Vell : 68.8 mm<br />
Banyoles: 68.6 mm<br />
Castellnou de Seana : 68.6 mm<br />
Nuria: 67.2 mm<br />
La Vajol : 67 mm<br />
Tornabous: 66.6 mm<br />
La Quar: 66.2 mm<br />
Vinebre: 65.8 mm<br />
El Poal: 64.3 mm<br />
Igualada : 63 mm<br />
Miralcamp: 63 mm<br />
La Granadella: 61.8 mm<br />
Riba Roja d’Ebre: 60.2 mm<br />
Vilanova de Meià: 58.4 mm<br />
Santa Coloma de Queralt: 58.2 mm<br />
Querol: 58 mm<br />
Breda : 57 mm<br />
Pinós: :55.4 mm<br />
Castellnou de Bages: 55.3 mm<br />
Organya: 54.8 mm<br />
Juneda: 54.8 mm<br />
Sant Romà d’Abella(Isona): 54.4 mm<br />
Veciana: 53.9 mm<br />
Alcarrás: 50.5 mm<br />
Vallfogona de Balaguer:50.5 mm<br />
Calaf: 50.1 mm<br />
La Pobla de Segur: 48.4 mm<br />
Serós: 48.4 mm<br />
Canet de Mar: 47.4 mm<br />
Perafita: 45.6 mm<br />
Els Plan de Sió: 44 mm<br />
Cervera : 40.2 mm<br />
Tarrega: 39.8 mm<br />
Das: 39 mm<br />
Bellver de Cerdanya: 37.4 mm<br />
Clariana de Cardaner :36.8 mm
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2006/09/17/tabla-de-precipitacion-episodio-del-12-09-2006-al-15-09-2006-en-catalunya/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>Prades, en busca de veranos frescos</title>
		<link>http://catmeteo.com/2006/09/02/prades-en-busca-de-veranos-frescos/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2006/09/02/prades-en-busca-de-veranos-frescos/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 02 Sep 2006 17:42:42 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Crispín Parra</dc:creator>
		
	<category>Climatologia</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/2006/09/02/prades-en-busca-de-veranos-frescos/</guid>
		<description><![CDATA[Cuando el calor aprieta, mucha gente se desplaza hacia zonas pirenaicas huyendo del calor, pero en los valles pirenaicos, muy continentalizados en el centro del día, encontramos aún valores altos, unos valores que caen en picado en cuanto el sol desaparece. Es entonces cuando el fresco pirenaico se deja notar con más contundencia, pero ¿es [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img align="left" alt="prades.jpg" id="image59" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/prades.jpg" />Cuando el calor aprieta, mucha gente se desplaza hacia zonas pirenaicas huyendo del calor, pero en los valles pirenaicos, muy continentalizados en el centro del día, encontramos aún valores altos, unos valores que caen en picado en cuanto el sol desaparece. Es entonces cuando el fresco pirenaico se deja notar con más contundencia, pero ¿es necesario desplazarse al Pirineo para encontrar veranos realmente frescos?</p>
<p><a id="more-52"></a><br />
La respuesta es no, en Cataluña encontramos interesantes alternativas para huir del calor y muchas cercanas a la costa. En este caso nos centraremos en Prades, población del Baix Camp situada a 951 metros sobre el nivel del mar. Esta población nos ofrecerá sorprendentes y suaves temperaturas máximas, así como frescas temperaturas mínimas, una auténtica primavera litoral en plena canícula.</p>
<p>Situación de Prades: población situada en la Serra de Prades, en el mapa encontramos numerosas poblaciones de esta zona montañosa que gozan de un clima similar, casi todas a gran altitud.</p>
<p><strong>Otros datos interesantes a tener en cuenta para la situación de Prades</strong></p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->A 35 km. de la costa (donde la ciudad más cercana e importante es Reus)</p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->Altitud: 951m.</p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->A 25 Km del Monasterio de POBLET (Ruta del Císter)</p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->A 35 Km de PORT AVENTURA (Una alternativa divertida)</p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->Ruta vitivinícola del PRIORAT (reconocidos como unos de los mejores vinos del mundo)</p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->PARQUE NATURAL DEL MONTSANT (¡Descúbrelo!)</p>
<p><!--[if !supportLists]-->·                        <!--[endif]-->a 10 km de Siurana (De visita obligada)</p>
<p><!--[if !supportLists]--><!--[endif]-->·                        A 15 Km La Cartuja de SCALA DEI (Descubre el Priorat, única comarca catalana sin semaforos)</p>
<p><img width="836" height="444" alt="SituaciÃ³n de Prades.JPG" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/Situaci%C3%B3n%20de%20Prades.JPG" /></p>
<div>La temperatura media del verano meteorológico, que son los meses de junio, julio y agosto ha sido de 18,7ºC. A continuación una gráfica de los tres meses de verano, los datos son las medias diarias y vemos el comportamiento del verano, siendo julio el mes más caluroso, al darse las entradas de aire Sahariano que invadieron la península, en este punto fue un julio más caluroso de lo normal batiendo en Cataluña récords de calor en un mes de julio, así como en otros puntos peninsulares. Aún siendo más caluroso de lo normal en Prades, vemos como las cifras son realmente suaves. Agosto se ha comportado de manera normal o más fresco, incluso alcalzando temperaturas medias más propias de principios de junio.</div>
<div><img width="830" height="549" alt="Grafica de Prades.JPG" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/Grafica%20de%20Prades.JPG" /></div>
<div>Ahora nos fijaremos en los datos y las medias que nos salen.</div>
<div><a title="Datos Prades.JPG" rel="attachment" href="http://catmeteo.com/2006/09/02/prades-en-busca-de-veranos-frescos/datos-pradesjpg/"><img align="left" alt="Datos Prades.JPG" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/09/Datos%20Prades.miniatura.JPG" /></a></div>
<div>Junio: Un mes donde encontramos en su inicio temperaturas muy bajas de tan solo 1,8ºC. Como se puede observar, que las máximas pasen de 26ºC es muy dificil puesto que Prades tiene una caracteristica especial y es que la proximidad del mar hace que le lleguen claramente las brisas frenando el mercurio. De hecho es muy dificil rebasar los 30ºC: el mes con temperaturas normales nos deja una media de las máximas de 23,15ºC, una media de las mínimas de 11,28ºC y una media total de 17,21ºC. Como podemos ver, el verano no aparece por ningún lado.</div>
<div>Julio: Aqui encontramos 6 días iguales o ligeramente superiores a 30ºC. Como habíamos comentado es muy dificil rebasar los 30ºC y sólo una persistente y contundente advección cálida africana lo puede lograr. A pesar de ello, los valores no son nada espectaculares, aún y la ola de calor persistente de este julio podemos decir que el verano sigue siendo de lujo, todo y ser un mes mucho más caluroso de lo normal en Prades, nos deja estos datos: media de las máximas de 27,77ºC; media de las mínimas de 15ºC; y una media total de 21,38ºC. Llegamos a la conclusión que aún habiendo tenido todo el mes una advección africana dura, dificilmente en verano se puede pasar de los 21ºC de media.</div>
<div>Agosto: El mes da un cambio radical, se retira la advección cálida y empiezan a entrar frescos vientos del N-NW con lluvias intercaladas. Este hecho hace que el agosto sea 4ºC más fresco que julio, una diferencia bastante acusada entre un julio y un junio. Las mínimas vuelven a bajar muchos días de 10ºC y no registramos ningún día igual a 30ºC o superior, siendo dificil en todo el mes alcanzar los 26ºC de máxima. Este agosto en Prades resulta normal o ligeramente más fresco de lo normal, lo anormal habia sido julio. Los datos que nos deja este mes son los siguientes: media de las máximas de 24,38ºC; media de las mínimas de 10,53ºC (más baja que junio, y eso es digno de destacar); y una media total de 17,45ºC, 0,2ºC más alta que junio, siendo junio y julio dos meses muy similares.</div>
<div>Como hemos podido comprobar no hace falta huir del calor a zonas pirenaicas. Cataluña es muy variada y en este punto del Camp de Tarragona encontramos veramos totalmente refrescantes y de lujo, algo impagable cuando no dejamos de dar vueltas en la cama intentando coinciliar el sueño en una típica noche tropical.</div>
<div />
<div><strong>Otros veranos</strong></div>
<div>Verano del 2001 (media 17.5ºc)</div>
<div>Junio: 17.7ºc</div>
<div>Julio:  18.4ºc</div>
<div>Agosto:20.1ºc</div>
<div />
<div>Verano del 2002 (media 17.5ºc)</div>
<div>Junio: 17.2ºc</p>
<div>Julio:  18.3ºc</div>
<div>Agosto:17ºc</div>
<div />
<div>Verano del 2003 (media 20.7ºc uno de los veranos más calurosos del siglo)</div>
<div>
<div>Junio: 20.1ºc</div>
<div>Julio:  20.4ºc</div>
<div>Agosto: 21.7ºc</div>
</div>
</div>
<div />
<div />
<div />
<div />
<div />
<div />
<div />
<div />
<div />
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2006/09/02/prades-en-busca-de-veranos-frescos/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>El calorós juliol del 2006 a Catalunya</title>
		<link>http://catmeteo.com/2006/08/03/el-caloros-juliol-del-2006-a-catalunya/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2006/08/03/el-caloros-juliol-del-2006-a-catalunya/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 03 Aug 2006 15:28:12 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Diego Lázaro</dc:creator>
		
	<category>Climatologia</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/blog/wordpress/2006/08/03/el-caloros-juliol-del-2006-a-catalunya/</guid>
		<description><![CDATA[L’estiu avança i acabem de deixar enrera el mes de juliol. Sens dubte, una de les frases més escoltades al llarg de les últimes setmanes ha estat: “Quina calor que fa!!!”. I en efecte, aquest mes de juliol ha estat calorós, tal com ens indiquen els registres de molts observatoris meteorològics repartits per tota la [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><img align="left" alt="ventilador.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/08/ventilador.miniatura.jpg" />L’estiu avança i acabem de deixar enrera el mes de juliol. Sens dubte, una de les frases més escoltades al llarg de les últimes setmanes ha estat: “Quina calor que fa!!!”. I en efecte, aquest mes de juliol ha estat calorós, tal com ens indiquen els registres de molts observatoris meteorològics repartits per tota la geografia catalana.</p>
<p>La intensa calor ha estat notícia en molts mitjans de comunicació, i inclús, portada de molts diaris de la premsa escrita. A moltes persones els ha vingut el record d’aquell tòrrid i asfixiant estiu del 2003. En aquella ocasió, bona part del centre i sud del continent europeu va viure, al llarg de gairebé dos mesos i mig,  un seguit d’onades de calor mai vistes durant les darreres dècades.</p>
<p><a id="more-50"></a></p>
<p>Milers de persones van morir, víctimes dels cops de calor o per l’agreujament de malaties respiratòries o cardiovasculars, fruit de les altes temperatures. França va ser un dels països més afectats, amb més de 15.000 morts. Enguany, 12 persones ja han perdut la vida a tota Espanya a causa de la calor.</p>
<p>Per altra banda, s’ha pogut constatar la tendència a l’alça en la despesa enegèrtica que s’està produint durant els darrers estius. El passat dimecres dia 26, Catalunya va registrar el cinquè rècord consecutiu de consum elèctric d’aquest estiu. Es va arribar a una punta de potència màxima de 8.505 megawatts, un 7,1% més que l’any passat. A més a més, per segon cop en dues setmanes es va superar el consum elèctric dels mesos d’hivern. Aquesta situació ha estat deguda a les altes temperaures i a l’ús massiu dels aires condicionats. Cada cop vivim en una atmosfera més “artificial”, que en molts casos no és saludable, ni per les persones ni per al medi ambient, ja que energèticament és insostenible i accentua l’escalfament global del planeta.</p>
<p>Segons les dades recollides pels observatoris, aquest mes de juliol ha estat un dels més calorosos de les últimes dècades a Catalunya. Si bé no s&#8217;ha registrat cap rècord, la persistència de les temperatures altes, tant de dia com de nit, és el que l&#8217;ha convertit en un juliol dels més calurosos. A la costa, cada dia s&#8217;ha superat la mitjana climàtica, i a l&#8217;interior ho ha fet en un 90% dels casos. Les que també s&#8217;han enfilat han estat les mínimes, que ens han donat un bon nombre de nits qualificades de tropicals. Són les nits amb temperatures iguals o superiors a vint graus, i l&#8217;exemple de l&#8217;observatori de l&#8217;Estartit és clar en el registre dels juliols: de menys de deu dies als anys 70, el nombre de nits tòrrides ha anat pujant progressivament cada dècada, fins a una mitjana de gairebé 20 des del 2000 fins ara, però és que, només al 2006, n&#8217;ha fet 31 de les 31 nits possibles.</p>
<p>Diverses localitats catalanes han viscut el mes de juliol més càlid de la seva sèrie de registres. Per exemple, la mateixa població de l’Estartit (Baix Empordà), amb registres des de l’any 1971,  ha assolit una temperatura mitjana de 26,0ºC, tres graus per sobre de la mitjana. A Sobrestany (Baix Empordà), la mitjana d’aquest més de juliol, de 27,4ºC, ha superat en 3,9ºC la mitjana de la sèrie. A la ciutat de Girona (Gironès), aquest també ha estat més de juliol més càlid de tots, amb 28,1ºC. Però com que el nostre país és molt divers i complexe, tant a nivell orogràfc com climàtic, hi ha zones on aquest juliol no ha tingut res d’excepcional. És el cas de Barruera, a l’Alta Ribagorça, on la mitjana de temperatura del darrer mes ocupa la desena posició de la sèrie iniciada l’any 1950.</p>
<p>En el nostre clima, la calor estiuenca acostuma a anar acompanyada d’una notable disminució de la precipitacions, i en molts casos, de sequera. A Catalunya, des del mes de gener, estem vivint un llarg i cada cop més greu període de sequera. Això ho demostra una dada com aquesta: a l’observatori de Terrassa-Sabadell, des de l’1 de febrer fins al 31 de juliol, només s’han recollit 63 mm. Mai, en 110 anys, s’havia recollit una quantitat tan minsa durant mig any. En alguns punts de la meitat sud, tant de l’interior com de la costa, la precipitació ha estat nul:la. No és un fet estrany, ja que els mesos de juliol i febrer són els més secs en molts punts del litoral. Però aquest valor encara agreuja més la sequera existent, justament a l’época de major risc d’incendis forestals. En canvi, a Ulldeter (Ripollès), típic “niu de tempestes” del Pirineu oriental, s’ha recollit durant el juliol un total de 206 mm. Una vegada més queda ben palesa la variabilitat del nostre clima.</p>
<p>El mes d’agost ha començat amb una disminució d’aquesta calor tan intensa. No obstant, les temperatures altes i la xafogor s’han mantingut ben presents a bona part del país. A partir de demà divendres, dia 4, és prevista l’arribada d’una massa d’aire més fresc, que comportarà una baixada més marcada de les temperatures i un descens del grau d’humitat ambiental. S’establirà un fluxe de vents del nord sobre el mediterrani oriental que podria persistir fins ben entrada la pròxima setmana. Sembla que per fi respirarem millor. I inclús no es descarten algunes tempestes, localment d’una certa intensitat en punts de la costa central catalana, que també podrien arribar fins al nord de l’arxipèlag balear.
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2006/08/03/el-caloros-juliol-del-2006-a-catalunya/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
		<item>
		<title>El Mediterráneo avisa</title>
		<link>http://catmeteo.com/2006/07/30/el-mediterraneo-avisa/</link>
		<comments>http://catmeteo.com/2006/07/30/el-mediterraneo-avisa/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 30 Jul 2006 18:30:47 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Crispín Parra</dc:creator>
		
	<category>Fenòmens Meteorològics</category>
		<guid isPermaLink="false">http://catmeteo.com/blog/wordpress/2006/07/30/el-mediterraneo-avisa/</guid>
		<description><![CDATA[El día 28-07-2006 al paso por una onda corta, con una bolsa fria asociada de -12ºC a 500 hPa sobre la vertical del Pirineo axial, produjo detrás de la onda un reflujo tipico en la costa catalana, donde encontró un mar entre los 28-29ºC. El choque de massa produjo una clásica tormenta mediterránea, ya peligrosas [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El día 28-07-2006 al paso por una onda corta, con una bolsa fria asociada de -12ºC a 500 hPa sobre la vertical del Pirineo axial, produjo detrás de la onda un reflujo tipico en la costa catalana, donde encontró un mar entre los 28-29ºC. El choque de massa produjo una clásica tormenta mediterránea, ya peligrosas por estas fechas. El viento de la parte trasera de la onda hizo que la tormenta se desplazara hacia las Baleares.</p>
<p><a id="more-37"></a></p>
<p>Esta era la situación a 500 hPa.</p>
<p><a title="Rtavn00120060728.png" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/Rtavn00120060728.png"><img alt="Rtavn00120060728.png" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/Rtavn00120060728.miniatura.png" /></a></p>
<p>La humedad a 700 hPa</p>
<p><a title="6rh7.gif" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/6rh7.gif"><img alt="6rh7.gif" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/6rh7.miniatura.gif" /></a></p>
<p>El giro ciclónico de los vientos en superficie. Fue allí donde la tormenta se generó</p>
<p><a title="06-stream.gif" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/06-stream.gif"><img alt="06-stream.gif" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/06-stream.miniatura.gif" /></a></p>
<p>La tormenta no fue prevista por los modelos, no así la nubosidad compacta. Curioso&#8230;</p>
<p><a title="12-cc.gif" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/12-cc.gif"><img alt="12-cc.gif" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/12-cc.miniatura.gif" /></a><a title="6plu.gif" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/6plu.gif"><img alt="6plu.gif" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/6plu.miniatura.gif" /></a></p>
<p>Temperatura del mar el 26-07-2006</p>
<p><a title="20060726.gif" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/20060726.gif"><img alt="20060726.gif" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/20060726.miniatura.gif" /></a></p>
<p>Una tormenta potente, donde el Mediterráneo la fue regenerando constantemente y eso las hace peligrosas, ya que no es la tipica tormenta que nace, madura y se disipa. Este tipo de tormentas son muy distintas al comportamiento clásico, ya que entre que se genera y se disipa existe un gran espacio de tiempo, suelen ser muy eléctricas, no demasiado ventosas (la lluvia suele caer a plomo) dificilmente con piedra (porque el mismo aire maritimo muchas veces ya lo impide) y pueden llevar asociadas mangas marinas. Por suerte o por desgracia para los campos sedientos esta se quedó mar adentro, si no hubiera provocado inundaciones y bajada de torrentes a su paso, consecuencia tipica en el Mediterráneo.</p>
<p align="center">Aqui vemos las imagenes del radar del <strong>INM</strong></p>
<p><a title="Radar inm 28072006-1.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/Radar%20inm%2028072006-1.jpg"><img alt="Radar inm 28072006-1.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/Radar%20inm%2028072006-1.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-2.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-2.jpg"><img alt="radar inm 28072006-2.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-2.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-3.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-3.jpg"><img width="88" height="95" alt="radar inm 28072006-3.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-3.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-4.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-4.jpg"><img alt="radar inm 28072006-4.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-4.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-5.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-5.jpg"><img alt="radar inm 28072006-5.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-5.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-6.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-6.jpg"><img alt="radar inm 28072006-6.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-6.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-8.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-8.jpg"><img alt="radar inm 28072006-8.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-8.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-7.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-7.jpg"><img alt="radar inm 28072006-7.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-7.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-9.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-9.jpg"><img alt="radar inm 28072006-9.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-9.miniatura.jpg" /></a><a title="radar inm 28072006-10.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-10.jpg"><img alt="radar inm 28072006-10.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-10.miniatura.jpg" /></a></p>
<p>Aqui vemos en el detector de Rayos del <strong>INM</strong> perfectamente delimitada la tormenta. Cayeron unos 2400 rayos, posiblemente el triple de nube-nube</p>
<p><a title="rayos inm 28072006.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/rayos%20inm%2028072006.jpg"><img alt="rayos inm 28072006.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/rayos%20inm%2028072006.miniatura.jpg" /></a><br />
Por el tipo de precipitación que reflejaba el radar, parece tratarse de un Cb Calvus (bastante clásico en el Mediterráneo) ya que no llevaba asociada precipitación estratificada de la parte delantera de un Cb Capillatus, así como en el satélite no se aprecia un gran yunque, si no el calvus con mucha nube desgastada de tipo medio alrededor y nubes altas pero poco organizadas.</p>
<p><a title="EUMETSAT (c)" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/20060728-1000-m8-7.jpg"><img alt="EUMETSAT (c)" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/20060728-1000-m8-7.miniatura.jpg" /></a></p>
<p align="center">Intentemos hacer un cálculo, poco científico pero con la intención de aproximación</p>
<p>Si sabemos que la distancia entre Barcelona y Mallorca es de <strong>204 km</strong> y cogiendo la escala del mapa del INM de rayos, vemos que el trazado marcado por los rayos es de unos 125 km. Según el radar empezó a las <strong>09.00h y acabó a las</strong> <strong>13:30</strong>, es decir tardó <strong>4,5 horas</strong> en cubrir esos <strong>125 km</strong> lo cual nos da que la tormenta viajaba a <strong>0,46 km/minuto (27,6 km/h)</strong> Hablamos por lo tanto de una tormenta muy lenta, si miramos que cayeron <strong>2400 rayos</strong> y sabiendo lo constantes y el comportamiento tan homogéneo de este tipo de tormentas nos da que impactaban al suelo <strong>9 rayos</strong> por minuto (donde habría que sumarle los rayos nube-nube). Este dato por si solo ya nos indica la severidad de la tormenta</p>
<p>Si cogemos el tamaño mínimo de la tormenta una vez organizada<br />
<a title="radar inm 28072006-31.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-31.jpg"><img alt="radar inm 28072006-31.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-31.miniatura.jpg" /></a></p>
<p>Con la escala no sale que la tormenta mide <strong>30</strong> por <strong>15 km</strong>, es decir ocuparia una superficie de <strong>450 km2</strong>, algo más grande que la comarca del Tarragonès que tiene una superficie de <strong>351 km2</strong></p>
<p>Y ahora cogemos el tamaño máximo que observamos en el radar</p>
<p><a title="radar inm 28072006-51.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-51.jpg"><img alt="radar inm 28072006-51.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/radar%20inm%2028072006-51.miniatura.jpg" /></a></p>
<p>Nos sale que la tormenta hace <strong>38</strong> por <strong>31 km</strong>, es decir una superficie de <strong>1178 km2</strong></p>
<p>Parece mucha superficie, así que pegamos la mancha del radar en la provincia de Tarragona</p>
<p><a title="suprelativa temp.jpg" href="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/suprelativa%20temp.jpg"><img alt="suprelativa temp.jpg" src="http://catmeteo.com/wp-content/uploads/2006/07/suprelativa%20temp.miniatura.jpg" /></a></p>
<p>Observamos que ocupa la superficie de l&#8217;alt Camp, <strong>la Conca de Barberà en 85%</strong> (cosa que rellenamos con el trocito de Priorat y Tarragonès), alguna cosa (poca del Priorat) y poca cosa del Tarragonès, vemos que deja limpio el Baix Penedès, si cojemos solo las superficie de l&#8217;Alt Camp <strong>584 km2</strong> y la de la Conca de Barberà <strong>637 km2</strong> vemos que tenemos una superficie de <strong>1211 km2</strong>, así que la escala del mapa y las mediciones se ajusta mucho a la realidad</p>
<p>Ahora dividiremos el tamaño mínimo de <strong>450 km2</strong> y <strong>1178 km2</strong> y lo dividimos para sacar el tamaño medio de la tormenta, es decir nos ajustamos a un tamaño que fue el más observado en las 4,5 horas de duración y no sale una superficie media de <strong>814 km2</strong>. Como la tormenta no es alargada ni con formas raras, ajustaremos esa superficie a un cuadrado de <strong>29 km</strong> por <strong>29 km</strong> (que da una superficie de <strong>841 km2</strong>)</p>
<p>Si habíamos calculado antes que la tormenta se desplazaba a <strong>0,46 km/minuto (27.6 km/h)</strong> y lo dividimos por la superficie, nos da el resultado de la duración de la tormenta que es <strong>63 minutos (1.03 horas)</strong> como vemos un minutaje muy habitual en una fuerte tormenta tipica de finales de agosto o otoño</p>
<p>Ahora si sabemos que cayeron <strong>2400</strong> rayos en <strong>4.5 h.</strong> lo dividimos y nos sale <strong>533</strong> rayos imactados en una hora en la superficie media calculada de <strong>841 km2</strong>, le aplicamos una regla de tres para encajar a los <strong>15 km2</strong> de Roda de Barà y nos sale que en esa <strong>1.03 h.</strong> estimadas de la tormenta, en Roda de Barà hubieran impactado 9-10 rayos al suelo.</p>
<p>Vemos que la tormenta es electrica y que se desplaza muy lenta todo ellos datos muy significativos para darmos cuenta de que el comportamiento de la tormenta es severo, sabiendo esto y conociendo por observación este tipo de fenómeno mediterráneo, no es alocado pensar que la máxima intesidad de precipitación hubiera sido de <strong>140 mm/h</strong> (tiramos bajo) lo que supone <strong>2.3 mm/minuto</strong>. A continuación volvemos a observar todo el radar y vemos como habíamos comentado que no existe apenas la precipitación estratificada sino que toda ella es muy intensa (Calvus) le pondremos un umbral de intensidad minima de precipitación <strong>25 mm/h </strong>(seguimos tirando corto) lo que supone <strong>0,4 mm/ minuto</strong>, ahora cogemos la intensidad máxima ya minima y la dividimos, el resultado que nos sale es una precipitación media de <strong>82,5 mm/h</strong>, lo que supone <strong>1.3 mm/ minuto</strong></p>
<p><strong>Habiendo realizado todos los calculos, la posible situación que se hubiera dado es una tormenta de 63 minutos con una precipitación de 86.6 mm y 9-10 rayos (posiblemente se habria que sumar el triple o más nube-nube) en Roda de Barà (superficie 15 km2)</strong>
</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRSS>http://catmeteo.com/2006/07/30/el-mediterraneo-avisa/feed/</wfw:commentRSS>
		</item>
	</channel>
</rss>
